Una nova crisi per a Europa

L'extrema dreta

Bernat Surroca i Albert NayaProducció: Ricard Marfà i Idoia Longan

Un fantasma recorre Europa aquest 2017: l’extrema dreta. D’est a oest, d’Hongria al Regne Unit, i de nord a sud, de Finlàndia a Grècia, bona part dels països del continent veuen amb incertesa com aquestes formacions sumen cada cop més suports.

La potència de l'extrema dreta a les urnes

Classificació ideològica dels partits

Extrema dreta

Dreta

Centre

Esquerra

Esquerra alternativa

Altres

L'extrema dreta europea, rejovenida en molts casos, avança per la dreta els partits conservadors. Aquestes formacions xenòfobes i euròfobes guanyen suport amb un discurs basat en les solucions simples als problemes complexos que atrauen, més enllà de la ideologia, segments de la població que han vist empitjorar les seves condicions de vida i estan cansats dels polítics, els partits i les institucions.

La crisi econòmica, la crisi dels refugiats i el terrorisme alimenten aquests extremismes, que s’aprofiten de la manca de respostes dels partits tradicionals per guanyar-los l’espai. Els exemples més recents són el Brexit, al Regne Unit, l’ascens de Frauke Petry i el seu partit, Alternativa per Alemanya, i l’extremista Norbert Hofer a Àustria, que a finals del 2016 es va disputar la presidència del país amb possibilitats reals de guanyar.

Extrema dreta

Dreta

Centre

Esquerra

Esquerra alternativa

Altres